Una sortida amb l'Institut

El dimarts 8 de juliol, tots els alumnes de quart d’ESO vam fer una sortida de tot el matí a Barcelona. Va ser exactament a la Pedrera, construïda per Antoni Gaudí. Aquest va ser un arquitecte del s. XIX i XX molt reconegut per les grans obres que ha fet a la ciutat.
Vam quedar allà a les 10. A l’arribar tothom, ens van separar en diferents grups. Seguidament, vam entrar a l’edifici amb una guia que ens va acompanyar durant tota la ruta.
L’edifici és modernista i es troba al Passeig de Gràcia.També és conegut amb el nom de “Casa Milà” perquè els propietaris que van comprar la casa a Gaudí es deien Milà. Actualment és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Ens van explicar coses sobre la història de l’edifici i sobre la construcció i els seus materials.
Va ser una visita molt interessant i ens va agradar molt.

Nadal, consum i crisi

Les festes de Nadal són les més esperades de l’any tant pels grans com pels petits. Famílies senceres es reuneixen en aquestes dates per celebrar aquest gran esdeveniment. Tradicionalment, es decorava la casa amb el pessebre i l’arbre de Nadal i es feia cagar el Tió la nit de Nadal per als més petits. També per Nadal i Sant Esteve es feien els grans àpats com l’escudella, pollastre rostit, canelons, torrons i neules,... Altre cop, es tornaven a ajuntar el dia de Reis, el dia més esperat per tots els infants ja que era l’única vegada a l’any que rebien tantes joguines.

A causa de la immigració i la globalització, actualment ens trobem que aquestes dates s’han tornat purament consumistes, els calendaris d’advent, el Pare Noel, el sopar de Nadal, Cap d’Any i Any Nou són festes a més a més de les tradicionals, ja esmentades.

Tot això fa que augmenti considerablement la despesa de les famílies. Poder seguir el ritme de les compres nadalenques és cada cop més difícil per a algunes famílies a causa de la gran crisi econòmica que estem vivint en aquest país. Els regals han disminuït tant en quantitat com en qualitat en moltes famílies.

El mirall: autobiografia

Jo, Tomàs Garcia Casanova vaig néixer el 10 de juny de l’any 1989 a Úbeda, una ciutat de Jaén. Vaig viure allà fins els tres anys quan els pares van decidir anar a Barcelona per trobar una vida millor. La casa on vivia m’agradava molt, tot i que de petit no arribava a mirar-me al mirall del lavabo. Fins als 7 anys vaig haver de necessitar un elevador per poder veure’m. Als sis anys em va caure la primera dent de llet, em vaig posar molt content. Em van haver de posar ortodòncia als dotze anys perquè se’m col·loquessin les dents bé, em trobava lleig. Al cap de tres anys, em van començar a sortir els primers grans d’acne i vaig començar a sortir amb una noia. Tots els meus amics van començar a afaitar-se als setze anys, però jo no ho vaig fer fins als dinou. Estudiant a la Universitat vaig conèixer la que va ser la meva dona fins als meus quaranta anys. Es deia Laura. Durant tot aquell temps vam tenir una molt bona vida. Ens vam casar, vaig començar a treballar en una oficina, on em pagaven força bé. Fins i tot vam tenir la nena, la Laia. Al cap de poc temps vaig començar a canviar, em vaig fer uns quants tatuatges que a la Laura no li agradaven gaire, a fumar, a beure i vaig perdre la meva feina. La meva vida va canviar totalment, estava sol i la meva situació no semblava que milloraria. Així va ser, no tenia ningú al meu costat, ningú a qui poder estimar i vaig començar a envellir.

Perfil de Facebook

"El mirall" subtitulat

<iframe src="http://dotsub.com/media/53747af8-0782-4a7f-92ff-82f1b2f0a9c4/embed/" frameborder="0" width="640" height="360"></iframe>

El mirall

<iframe src="http://player.vimeo.com/video/45135870" width="583" height="374" frameborder="0" webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen></iframe>

ÀLEX, Virginia Yagüe

FITXA TÈCNICA

Títol: Àlex (novel·la basada en la pel·lícula Els Nens Salvatges)

Autora: Virginia Yagüe

Editorial: Plataforma Editorial

Any d’edició: 2012

RESUM

L’Àlex és un noi problemàtic a l’institut, el seu caràcter és extremista, rebel i violent, no li agrada estudiar i se li dóna bastant bé fer grafits. Es fa molt amic de la Laura Bosch, una noia tímida i d’en Gabi un noi que practica kickboxing perquè el seu pare li obliga. Tots tres tenen un caràcter molt fort, pertanyen a classes socials diferents i mantenen una mala comunicació amb els pares; en Gabi i l’Àlex es senten recolzats pels seus pares, en canvi la Laura, tot i sent de classe alta i filla única se sent completament sola.

D’altra banda, hi ha una nova orientadora a l’institut, la Júlia, una noia que no té gaire sort a la vida, el seu marit l’ha deixat embarassada i ha marxat amb una altra dona. En canvi, se sent optimista en ajudar als alumnes que tenen problemes, un del seus objectius perquè l’Àlex canviï d´actitud és que aconsegueixi una beca per anar-se’n a l’estiu a Amsterdam a fer grafits, però no ho te gaire fàcil perquè el noi encara que mostra un gran interès, acaba agredint a un professor, a més els seus pares tenen problemes econòmics i no poden pagar-li la beca.

Tots tres decideixen escapar-se, però a la hora de la veritat la Laura és la que està realment decidida i fuig després de fer una “bestiesa”. Finalment els pares de l’Àlex es traspassen el negoci i amb una part dels diners ell marxa a Amsterdam.  

OPINIÓ

Aquest llibre m’ha agradat moltíssim, el llenguatge és molt proper. En alguns moments m’he sentit identificada, ja que són nens de la meva edat, succeeix en un institut que podria ser el nostre i relata molt bé els  problemes que podem tenir o ens trobem els adolescents.