El mirall: autobiografia

Jo, Tomàs Garcia Casanova vaig néixer el 10 de juny de l’any 1989 a Úbeda, una ciutat de Jaén. Vaig viure allà fins els tres anys quan els pares van decidir anar a Barcelona per trobar una vida millor. La casa on vivia m’agradava molt, tot i que de petit no arribava a mirar-me al mirall del lavabo. Fins als 7 anys vaig haver de necessitar un elevador per poder veure’m. Als sis anys em va caure la primera dent de llet, em vaig posar molt content. Em van haver de posar ortodòncia als dotze anys perquè se’m col·loquessin les dents bé, em trobava lleig. Al cap de tres anys, em van començar a sortir els primers grans d’acne i vaig començar a sortir amb una noia. Tots els meus amics van començar a afaitar-se als setze anys, però jo no ho vaig fer fins als dinou. Estudiant a la Universitat vaig conèixer la que va ser la meva dona fins als meus quaranta anys. Es deia Laura. Durant tot aquell temps vam tenir una molt bona vida. Ens vam casar, vaig començar a treballar en una oficina, on em pagaven força bé. Fins i tot vam tenir la nena, la Laia. Al cap de poc temps vaig començar a canviar, em vaig fer uns quants tatuatges que a la Laura no li agradaven gaire, a fumar, a beure i vaig perdre la meva feina. La meva vida va canviar totalment, estava sol i la meva situació no semblava que milloraria. Així va ser, no tenia ningú al meu costat, ningú a qui poder estimar i vaig començar a envellir.