Una sortida amb l'Institut

El dimarts 8 de juliol, tots els alumnes de quart d’ESO vam fer una sortida de tot el matí a Barcelona. Va ser exactament a la Pedrera, construïda per Antoni Gaudí. Aquest va ser un arquitecte del s. XIX i XX molt reconegut per les grans obres que ha fet a la ciutat.
Vam quedar allà a les 10. A l’arribar tothom, ens van separar en diferents grups. Seguidament, vam entrar a l’edifici amb una guia que ens va acompanyar durant tota la ruta.
L’edifici és modernista i es troba al Passeig de Gràcia.També és conegut amb el nom de “Casa Milà” perquè els propietaris que van comprar la casa a Gaudí es deien Milà. Actualment és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Ens van explicar coses sobre la història de l’edifici i sobre la construcció i els seus materials.
Va ser una visita molt interessant i ens va agradar molt.

Nadal, consum i crisi

Les festes de Nadal són les més esperades de l’any tant pels grans com pels petits. Famílies senceres es reuneixen en aquestes dates per celebrar aquest gran esdeveniment. Tradicionalment, es decorava la casa amb el pessebre i l’arbre de Nadal i es feia cagar el Tió la nit de Nadal per als més petits. També per Nadal i Sant Esteve es feien els grans àpats com l’escudella, pollastre rostit, canelons, torrons i neules,... Altre cop, es tornaven a ajuntar el dia de Reis, el dia més esperat per tots els infants ja que era l’única vegada a l’any que rebien tantes joguines.

A causa de la immigració i la globalització, actualment ens trobem que aquestes dates s’han tornat purament consumistes, els calendaris d’advent, el Pare Noel, el sopar de Nadal, Cap d’Any i Any Nou són festes a més a més de les tradicionals, ja esmentades.

Tot això fa que augmenti considerablement la despesa de les famílies. Poder seguir el ritme de les compres nadalenques és cada cop més difícil per a algunes famílies a causa de la gran crisi econòmica que estem vivint en aquest país. Els regals han disminuït tant en quantitat com en qualitat en moltes famílies.

El mirall: autobiografia

Jo, Tomàs Garcia Casanova vaig néixer el 10 de juny de l’any 1989 a Úbeda, una ciutat de Jaén. Vaig viure allà fins els tres anys quan els pares van decidir anar a Barcelona per trobar una vida millor. La casa on vivia m’agradava molt, tot i que de petit no arribava a mirar-me al mirall del lavabo. Fins als 7 anys vaig haver de necessitar un elevador per poder veure’m. Als sis anys em va caure la primera dent de llet, em vaig posar molt content. Em van haver de posar ortodòncia als dotze anys perquè se’m col·loquessin les dents bé, em trobava lleig. Al cap de tres anys, em van començar a sortir els primers grans d’acne i vaig començar a sortir amb una noia. Tots els meus amics van començar a afaitar-se als setze anys, però jo no ho vaig fer fins als dinou. Estudiant a la Universitat vaig conèixer la que va ser la meva dona fins als meus quaranta anys. Es deia Laura. Durant tot aquell temps vam tenir una molt bona vida. Ens vam casar, vaig començar a treballar en una oficina, on em pagaven força bé. Fins i tot vam tenir la nena, la Laia. Al cap de poc temps vaig començar a canviar, em vaig fer uns quants tatuatges que a la Laura no li agradaven gaire, a fumar, a beure i vaig perdre la meva feina. La meva vida va canviar totalment, estava sol i la meva situació no semblava que milloraria. Així va ser, no tenia ningú al meu costat, ningú a qui poder estimar i vaig començar a envellir.

Perfil de Facebook

"El mirall" subtitulat

<iframe src="http://dotsub.com/media/53747af8-0782-4a7f-92ff-82f1b2f0a9c4/embed/" frameborder="0" width="640" height="360"></iframe>

El mirall

<iframe src="http://player.vimeo.com/video/45135870" width="583" height="374" frameborder="0" webkitAllowFullScreen mozallowfullscreen allowFullScreen></iframe>

ÀLEX, Virginia Yagüe

FITXA TÈCNICA

Títol: Àlex (novel·la basada en la pel·lícula Els Nens Salvatges)

Autora: Virginia Yagüe

Editorial: Plataforma Editorial

Any d’edició: 2012

RESUM

L’Àlex és un noi problemàtic a l’institut, el seu caràcter és extremista, rebel i violent, no li agrada estudiar i se li dóna bastant bé fer grafits. Es fa molt amic de la Laura Bosch, una noia tímida i d’en Gabi un noi que practica kickboxing perquè el seu pare li obliga. Tots tres tenen un caràcter molt fort, pertanyen a classes socials diferents i mantenen una mala comunicació amb els pares; en Gabi i l’Àlex es senten recolzats pels seus pares, en canvi la Laura, tot i sent de classe alta i filla única se sent completament sola.

D’altra banda, hi ha una nova orientadora a l’institut, la Júlia, una noia que no té gaire sort a la vida, el seu marit l’ha deixat embarassada i ha marxat amb una altra dona. En canvi, se sent optimista en ajudar als alumnes que tenen problemes, un del seus objectius perquè l’Àlex canviï d´actitud és que aconsegueixi una beca per anar-se’n a l’estiu a Amsterdam a fer grafits, però no ho te gaire fàcil perquè el noi encara que mostra un gran interès, acaba agredint a un professor, a més els seus pares tenen problemes econòmics i no poden pagar-li la beca.

Tots tres decideixen escapar-se, però a la hora de la veritat la Laura és la que està realment decidida i fuig després de fer una “bestiesa”. Finalment els pares de l’Àlex es traspassen el negoci i amb una part dels diners ell marxa a Amsterdam.  

OPINIÓ

Aquest llibre m’ha agradat moltíssim, el llenguatge és molt proper. En alguns moments m’he sentit identificada, ja que són nens de la meva edat, succeeix en un institut que podria ser el nostre i relata molt bé els  problemes que podem tenir o ens trobem els adolescents. 

LA CLOSCA PELADA DELS CRETINS, Jaume Copons

FITXA TÈCNICA

Títol: La closca pelada dels cretins 

Autor: Jaume Copons

Editorial: La Galera

Any d’edició: 2010

RESUM

En Roc és un noi problemàtic que ha estat expulsat de l’escola després d’agredir un company de classe, en Solà. La seva mare decideix portar-lo dues setmanes amb la seva tieta, l’Anna, una dona hippy que viu al mas Fart a les afores de Galerna amb en Pau, el seu “company” i la filla d’aquest, la Mariona. Al principi de la seva estada al camp es troba inútil ja que no sap com actuar amb els animals que tenen, tampoc no s’entén massa amb la filla d’en Pau, però al cap del temps es fan grans amics i finalment nòvios. La Mariona té una colla al poble i en Roc fa una gran amistat amb en Maurici, un noi apassionat per la música, especialment per els guitarristes. La nena té objectes antics que ha recollit de la deixalleria i es dedica ha reconstruir-los i vendre’ls al brocanter, un tipus antipàtic i malhumorat.  Durant la seva estada, passen moltes coses al mas, entre d’altres coneixen a en Roig, un paio que viu a una cova, la bauma d’en Perris, havia estat reporter fotogràfic en guerres i desgràcies i s’havia instal·lat allà per desconnectar del món. També agredeixen a en Maurici i li destrossen la seva guitarra Gibson. Troben un luthier que els hi ajudarà i l’amic la hi podrà tornar a utilitzar. A més, en el mas pateixen infraccions, ja que els hi buiden la bassa d’aigua, els hi encenen foc, els hi trenquen les canonades d’aigua,.. L’alcalde sempre ha intentat fer la vida impossible a la seva tieta i fer-li ofertes per el mas, però sempre ho ha rebutjat i ell, ha posat en contra a tota la gent del poble. Aquest té moltes terres on hi treballen gent de l’est d’Europa en condicions lamentables.

Tornen a fer una oferta per el mas, pensant que ho rebutjarien, aquell mateix dia segresten a la Mariona, i reben una carta dient que la nena està bé però que hauran de vendre la finca l’endemà al notari. En Maurici i en Roc van a buscar-la per tot el poble i no la troben. Decideixen parlar amb l’Agulló, l’amo del bar musical La Nit, l’única persona que s’ha enfrontat amb l’alcalde i ha guanyat. Més tard, gràcies a en Roig que ho ha gravat tot, descobreixen que ha estat el fill de l’alcalde, un amic i el brocanter. Es dirigeixen cap al molí i veuen que la Mariona està allà. Després, abans de que l’Anna i en Pau rebin els diners al notari, en Roc els hi diu que ja saben on és la Mariona i els hi posa la cinta on veuen totes les destrosses que els hi ha fet i les terres que són treballades per homes esclavitzats de l’alcalde. Finalment salven a la nena i els policies surten amb els segrestadors emmanillats. En Maurici torna a actuar a La Nit i  s’ho passen d’allò més bé, també ha hagut una bona notícia i és que en Roc ha passat de curs i en Solà ha agredit a un noi magrebí, tot s’ha solucionat i tot ha acabat bé.

OPINIÓ

Aquest llibre ha estat molt bé, fàcil i ràpid de llegir. És interessant i divertit.

Notícia

18 d’octubre de 2011

DOS NENES DESAPAREIXEN EN UNA EXCURSIÓ ESCOLAR

Marina Hernán, Marina Montero
Cornellà de Llobregat

El passat dimarts, l’Institut Francesc Macià de Cornellà de Llobregat va fer una excursió a Montserrat. Quan els professors van fer un recompte d’alumnes, es van adonar que els hi faltaven dues alumnes.  

Segons la hipòtesi de la policia les dos noies podrien haver-se escapat. Però, alguns testimonis van veure a les desaparegudes per  última vegada discutint amb un home que desconeixien.
Les noies de les que tractem tenen 14 anys. Una d’elles, Maria Ponts, és alta, rossa, prima i té els ulls blaus. L’altra noia, Júlia Balaguer, és alta, morena amb el cabell arrissat. Les dues portaven l’uniforme de l’escola (polo blanc i faldilla blava).

Si us plau es demana  que si trobeu alguna pista que formés part d’aquesta investigació, contacteu amb la policia de Cornellà de Llobregat.

Sonet CXXX, de William Shakespeare

Sonet cxxx from mahe13

Els Llibres Fantàstics De Vol Del Senyor Morris Lessmore

Director: William Joyce, Brandon Oldenburg.

Guió: William Joyce.

Productor: Alissa M.Kantrow, Lampton Enochs, Trish Farnsworth-Smith.

Música: John Hunter.

Any de producció i nacionalitat: 2011 EEUU.

Duració: 15:07min.

Gènere: Animació.

El protagonista d’ELS LLIBRES FANTÀSTICS DE VOL DEL SENYOR MORRIS LESSMORE a qui agrada molt llegir i escriure llibres. Un dia un tornado se l’emporta i apareix en un lloc on els llibres tenen vida i inclús sentiments, ja que l’ajuden a inspirar-se. Aquest curtmetratge és mut, només se sent música de fons, que va en concordància amb els estats d’ànim del protagonista.

Un llibre no és un objecte de decoració per tenir-lo a un prestatge, sinó que llegir-lo ens pot portar a llocs desconeguts, a aprendre qualsevol matèria i aquests llibres els podem recomanar a altres i fer-los feliços.
Mai no havia tingut l’ocasió de veure un curtmetratge d’animació i m’ha causat bona sensació. Està molt ben fet, tant personatges, com decoració, i m’ha agradat molt.  

Accents perduts

Una bona notícia!

PAU AL MÓN

Avui dia 10 de Gener, és un dia fantàstic s’ha proclamat la pau a tot el planeta.Tot els països qu estaven en guerra i per tant i regnava una dictadura, ha acabat. En el món avui podíem dir que estem molt contents!
Ahir a la nit tots els països van anunciar que l’endemà no hi haurien mai més guerra i que desapareixerien.
Avui a tots els països del món es farà un acte per celebrar-ho. Consistirà en deixar anar enlaire l’ocell de la pau, perquè tothom miri al cel i es pugui veure que hi ha milers d’ocells com a símbol de llibertat.

Bullying

En aquest vídeo veiem un cas de Bullying. Una persona que pateix arriba a un punt que odia els  altres i s’odia a si mateix; trobo que és molt dur que un noi de la meva edat pugui arribar a pensar en el suïcidi. És és una cosa inimaginable per a mi.

Em poso a la pell del Jonah i veig que tothom va contra mi, sóc un idiota,.... He arribat a un punt que no puc més i no tinc ganes ni de sortir de casa. Tothom m’insulta i em pega pallisses,... No ho puc dir a ningú, perquè ningú em fa cas, però he arribat a la conclusió que si vull donar-li la volta a aquest problema, he de penjar aquest vídeo a Internet,  i que la gent d’arreu del món vegi el que m’està passant i m’ajudi.

Això em fa veure que potser, si algun cop he pogut burlar-me o parlar malament d’algú, no sabia les conseqüències que això podria provocar en aquella persona.

“Si tu no vols passar-ho malament, no ho facis passar malament als altres”.

L'amor boig de Pere Rovira

Aquesta activitat ha estat molt bé, he aprés la manera de llegir un text, no en llegir ràpid llegeixes bé, has de fer les pauses també. 

Microrelat: Un somni impossible

En obrir els ulls em trobava al centre de la ciutat de l’amor. De sobte, vaig notar que algú em mirava des de l’altra cantonada. Era un noi ros, alt i molt atractiu. Tot decidit, va creuar el carrer i es va apropar a mi. Vam començar a parlar. Ell era estranger, però semblava que ens coneguéssim de sempre. A partir d’aquell moment vam començar la nostra amistat. La imatge havia canviat. Ara ens trobàvem a la meva ciutat natal, Barcelona. Exactament al Parc Güell. Vam passar el dia en aquells preciosos jardins. Ostres! Ja era la hora de llevar-se. Acabava de sonar el despertador, però no volia aixecar-me per anar a l’Institut. Volia continuar en aquell meravellós somni i amb aquella persona que durant unes hores havia estat molt especial. En entrar a la classe, tothom estava nerviós. Corrien els rumors que arribaria un nou alumne al centre. Ja havíem començat la classe d’anglès quan van trucar a la porta. Era el director que ens volia presentar el nouvingut. En veure’l em vaig quedar de pedra. Era ell! No m’ho podia creure!

Marina Montero. Marina Hernán. Valoració: Hem après a narrar una història molt curta. No ens ha costat gaire, perquè ja teníem una idea pensada. Ens ha agradat molt l'activitat.

Autoretrat

Em dic Marina Hernán Godoy, tinc catorze anys i visc a Cornellà de Llobregat. No sóc ni alta ni baixa i sóc prima. Actualment estic cursant 3r d’ESO a l’Institut Francesc Macià. La meva assignatura preferida és Socials. M’ha agraden gairebé tots els esports. M’encanta el FCB i no em perdo cap partit sigui de futbol, bàsquet, handbol,.. . Practico tennis els dimecres i divendres a la Federació Catalana, aquest serà el meu quart any. Ja fa uns quants anys practicava bàsquet al C.B Cornellà, però ho vaig deixar. També m’ha agrada molt la música i sobretot cantar. Autoretrat on PhotoPeach Valoració: Aquesta activitat ha estat molt bé i molt entretinguda. Hem après a utilitzar un programa anomenat posterous.