Microrelat: Un somni impossible

En obrir els ulls em trobava al centre de la ciutat de l’amor. De sobte, vaig notar que algú em mirava des de l’altra cantonada. Era un noi ros, alt i molt atractiu. Tot decidit, va creuar el carrer i es va apropar a mi. Vam començar a parlar. Ell era estranger, però semblava que ens coneguéssim de sempre. A partir d’aquell moment vam començar la nostra amistat. La imatge havia canviat. Ara ens trobàvem a la meva ciutat natal, Barcelona. Exactament al Parc Güell. Vam passar el dia en aquells preciosos jardins. Ostres! Ja era la hora de llevar-se. Acabava de sonar el despertador, però no volia aixecar-me per anar a l’Institut. Volia continuar en aquell meravellós somni i amb aquella persona que durant unes hores havia estat molt especial. En entrar a la classe, tothom estava nerviós. Corrien els rumors que arribaria un nou alumne al centre. Ja havíem començat la classe d’anglès quan van trucar a la porta. Era el director que ens volia presentar el nouvingut. En veure’l em vaig quedar de pedra. Era ell! No m’ho podia creure!

Marina Montero. Marina Hernán. Valoració: Hem après a narrar una història molt curta. No ens ha costat gaire, perquè ja teníem una idea pensada. Ens ha agradat molt l'activitat.